Text traduït del castellà per Miquel Rico. Font: De la tempestad surgieron… Relatos de la Revolución rusa, Hondarribia, Editorial Iru, 2017, pp. 15-23.
Crear l’escut nacional del nostre País soviètic era una tasca de gran importància, ja que aquest escut havia de diferenciar-se radicalment, pel seu contingut, de tot allò en què contenien els escuts capitalistes.
A la Secretaria del Consell de Comissaris del Poble es va rebre un projecte d’escut, fet amb aquarel·la. Tenia la forma rodona i els mateixos emblemes que els d’ara, però al mig hi havia una llarga espasa. I semblava que aquella absorbia tot el dibuix. El pom es perdia entre uns feixos de blat, a la part inferior del dibuix, i l’esmolada punta es clavava als rajos de sol que cobrien tota la part superior de l’ornament general.
Vladimir Ilich es trobava al seu despatx conversant amb Y. Sverdlov, F. Dzerzhinsky i alguns altres camarades quan el projecte d’escut va ser posat sobre la taula davant d’ell.
-Què és això, l’escut?… Serà interessant veure’l! – i va fixar la seva mirada en el dibuix, inclinant-se sobre la taula. Tots nosaltres vam rodejar Lenin i ens vam posar a examinar amb curiositat el projecte d’escut presentat pel dibuixant dels tallers tipogràfics de la direcció d’emblemes i monedes de l’Estat.
El dibuix, quant al seu aspecte exterior, estava ben fet. Sobre un fons vermell brillaven raigs d’un sol naixent, rodejats d’un semicercle de feixos de blat, a l’interior del qual es veien amb claredat una falç i un martell, mentre a l’escut, creuant-lo de dalt a baix, es visualitzava dominant, com advertint-nos a tots, una afilada espasa d’acer damasquí.
– És interessant!… -comentà Vladimir Ilich-, en tè d’idea, però per a què aquesta espasa? – i ens mirà a tots.
– Lluitem, combatem i continuarem combatent fins que quedi consolidada la dictadura del proletariat i farem fora de les nostres fronteres als guàrdies blancs i a tots els intervencionistes, però això no vol dir que la guerra, les espases, la violència militar hagin de predominar alguna vegada entre nosaltres. Nosaltres no necessitem conquestes. La política de les conquestes ens és completament aliena; nosaltres no ataquem, rebutgem els atacs dels enemics interiors i exteriors; la nostra guerra és defensiva i l’espasa no és el nostre símbol. Hem de tenir-la a mà amb força per defensar el nostre Estat proletari mentre hi hagi enemics al nostre país, mentre se’ns ataqui, se’ns amenaci, però no vol dir que això ocorrerà sempre…
– El socialisme triomfarà a tots els països, és indubtable. La fraternitat dels pobles serà proclamada i portada a terme al món sencer, no necessitem l’espasa, no és el nostre emblema… -va repetir Vladimir Ilich.
– Hem de treure de l’escut del nostre Estat socialista l’espasa… -seguir Vladimir Ilich, i la va ratllar amb un llapis de punta afilada i un signe de correcció, que repetir al marge dret del mateix l’escut.
– Per la resta, l’escut és bo. Aprovem el projecte i després el tornarem a veure i a examinar al Consell de Comissaris del poble; cal fer-ho abans possible…
I firmar el dibuix.
Li vaig retornar el projecte al dibuixant de la Direcció d’Emblemes i Monedes de l’Estat, que es trobava allà, i li vaig demanar que corregís l’escut.
Quan el dibuix ens va ser presentat per segona vegada, ja sense espasa, vam acordar presentar-se’l a l’escultor Andréiev. Ell va creure necessari fer algunes correccions de caràcter tècnic; tornar a dibuixar l’escut, va espessir els feixos de blat, reforçar la brillantor dels rajos de sol i va ser com si li dones a tot un major relleu i expressivitat.
L’escut oficial de la República Socialista Soviètica Federativa de Rússia va ser aprovat a inicis de l’any 1918.